RISOTTO DE CEPS

Les putes receptes de la iaia

RECEPTA IAIA

Quan posem els peus a la tardor, ens plantem en l’hora d’anar al bosc a buscar bolets per poder-los cuinar. Tot i que de la manera que ets cegato, dubto que sàpigues diferenciar un cep d’un puto pollancre.

ELABORACIÓ

1. Fots a hidratar els ceps. Has de fer el mateix que tu fas amb el vi, però amb aigua.
2. Fots, en una bona cassola/paella/algo un raig d’oli ben parit, i ceba ben petita. A foc lent. SI TENS PRESSA ET CARDES UN PUTO ARRÒS A LA CUBANA. Això vol molt temps.
3. Què? Carda color, ja? Doncs els ceps, cap a a dins. Si tens altres bolets també els hi pots fotre, quants més siguem més riurem.
4. Vale, ara recorda una cosa: ABAIXA ELS FOGONS, QUE T’HE DIT QUE CARDIS EL FOC LENT, MECAGOENDÉU!
5. L’arròs. Ja saps, grapat per barba -una mica més si tens mà de nena-. Ben espaiat. Carda-li un raig de vi BLANC!!, i remena’l un rato, amb compte, amb tacte. Amb sensualitat, cony.
6. Veus com el vi va desapareixent? Doncs vas bé.

7. Ja no en queda? Has vist quin color? Doncs ara cobreix-lo JUST de caldo. JUST, que no estem cardant una puta sopa, hòstia. Alguna volta amb la cullera no hi sobra.

8. I ara això un cop i un altre, fins que l’arròs tingui textura de rissotto. Simplement anar afegint caldo fins que l’arròs estigui, ja veus tu. Va, que un quart no te’l treu ni Déu. Quan l’arròs estigui, parmesà per sobre, i a plorar de gust.
Si estàs pensant “vaya, quina mariconada de recepta”, probablement tinguis raó. Però cal dir que és d’agrair una cosa que tenen els inventors d’això: no s’estan tot el puto dia dient “això no es fa així, jo el faig aixà”.

direccio laiaia