RESTRENYIMENT

M. del Tura Bovet – Àngels Franch – Farmàcia Bovet-Franch

estrenimiento-y-perine

És un trastorn digestiu freqüent. És un símptoma, és a dir, una manifestació subjectiva d’un estat de malestar en realitzar l’evacuació intestinal. Inclou des de la dificultat en l’evacuació de les femtes (per ser massa dures, de volum escàs o per patir dolor durant la defecació) fins a la sensació d’una evacuació incompleta o poc freqüent.

El diagnòstic mèdic considera que es pateix restrenyiment quan hi ha dificultat per defecar en més d’un 25% de les vegades i/o es realitzen menys de tres deposicions setmanals.

El restrenyiment pot ser agut o crònic. A vegades, quan anem de viatge o patim situacions d’estrès, pot aparèixer ocasionalment el restrenyiment, que desapareix al tornar a la quotidianitat. Quan el restrenyiment es produeix de manera continuada, es considera restrenyiment crònic.
Les causes més freqüents del restrenyiment, tant agut com crònic són:

  • Modificacions dels hàbits.
  • Sedentarisme.
  • Factors alimentaris.
  • Repressió del reflex natural de defecació.
  • Ús de laxants de manera continuada.
  • Problemes en el funcionament del sistema digestiu (espasmes de còlon, problemes rectals…).
  • Consum de determinats medicaments (opiacis, sals de ferro, diürètics, calci, alumini, relaxants musculars, alguns analgèsics, antihipertensius, antidepressius…).

El tractament del restrenyiment depèn del seu origen, però generalment implica canvis sobretot alimentaris i d’estil de vida. Sovint comporta canvis de medicació, d’hàbits físics i alimentaris, i poques vegades requereix cirurgia.

Pel que fa als hàbits alimentaris, el més important és que la dieta ens aporti entre 25 i 30 grams de fibra al dia. Per una banda, hi ha la fibra insoluble que s’excreta totalment, reté poca aigua i té un efecte laxant i, per una altra; la fibra soluble que reté molta aigua, augmenta la viscositat intestinal i és fermentada per la flora intestinal.

Quins aliments són aconsellables en el cas de patir restrenyiment? En general, els que ens aporten fibra.

  • Cereals, preferentment integrals.
  • Llegums (mongetes seques, cigrons, llenties…).
  • Fruita (magrana, kiwi, poma i pera amb pell…), fruita seca (figues, prunes…) i fruits secs (nous, ametlles…).
  • Verdura i hortalisses (espinacs, bledes, cols, mongetes tendres, patates, carxofes, espàrrecs…).

També és aconsellable beure 1,5 L d’aigua al dia i prendre probiòtics (iogurts) i oli d’oliva (preferentment cru).
Hi ha una sèrie de mesures higienicodietètiques per prevenir i tractar el restrenyiment:

  • Afavorir hàbits, horaris i dedicar el temps suficient per realitzar l’evacuació, així com adoptar una posició correcta, evitant obsessionar-se amb el restrenyiment.
  • Fer exercici físic regular (per exemple, caminar de 30 a 45 minuts a pas ràpid) per estimular les contraccions intestinals.
  • Prendre una dieta rica en fibra, menjar i beure aigua en quantitat suficient, incloure probiòtics.
  • No consumir laxants habitualment i tractar qualsevol patologia que dificulti l’evacuació.
  • Augmentar els estímuls tèrmics amb la ingesta d’aigua tèbia en dejú o abans dels àpats.

La saviesa popular ens ha deixat alguns refranys sobre el tema:

“Aigua calenta salut pel ventre”

“Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues”

“Els espinacs menja’ls a sac”

“Menjar verdura és cordura”