HIPERACTIVITAT

Mª Antònia Masdeu – Farmacèutica – Farmàcia Masdeu

hiperactividad-relacionada-con-problemas-en-el-oído-interno-Trastorno-por-déficit-de-atención-con-hiperactividad-300x200

La hiperactivitat és un trastorn que condueix al fracàs escolar.
Hi ha dos patrons de conducta:

  • La hiperactivitat amb impulsivitat
  • La hiperactivitat amb dèficit d’atenció

Els nens que presenten el primer patró de conducta, acadèmicament es caracteritzen per la poca organització, poca iniciativa i escassa constància a l’hora de portar treballs a terme. Els deixen incomplerts perquè tenen necessitat de fer una altra tasca diferent. Es mouen de manera excessiva, donen cops i canvien contínuament de postura.

Segons l’altre patró, però, els nens amb falta d’atenció es caracteritzen per tenir dificultats importants per concentrar-se i mantenir l’atenció. Són desorganitzats, inconstants però intel·ligents.

EL CERVELL EN ACCIÓ
Encara que no es coneix la causa del TDHA (Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat), existeixen tècniques que permeten observar el cervell en acció i detectar alteracions neurològiques en els nens que el presenten.
El control del comportament es realitza en els lòbuls frontals. En la persona amb aquest trastorn, aquestes àrees funcionen en ralentí. En els ganglis basals es produeix la síntesi de dopamina i noradrenalina, neurotransmissors responsables de l’autocontrol i del moviment (dopamina) i de l’estrès (noradrenalina).
Les persones amb TDHA tenen deficiència d’aquests neurotransmissors en els ganglis basals i en els espais sinàptics de les neurones.
El còrtex visual i el còrtex auditiu, són zones involucrades en la percepció de les imatges i dels sons. En la persona amb aquesta síndrome, aquestes àrees no tenen un funcionament òptim.

TRACTAMENT
Farmacològic: Els fàrmacs fan que no es destrueixi a nivell cerebral la dopamina i la noradrenalina, es redueixen els símptomes del TDHA.
No farmacològic: Tècniques per resoldre les causes a nivell cerebral del TDHA:
La presa de vitamines i aminoàcids precursors dels neurotransmissors implicats, junt amb una alimentació sana, evitant tòxics com el sucre.
L’estimulació de la glàndula pineal amb llum d’espectre solar i filtrada, fa incrementar la producció de dopamina i noradrenalina.
Optometria: que treballa a nivell visual i cerebral per normalitzar les funcions visuals que estan alterades. ÉS EL MÉS EFECTIU.                                               .La teràpia conjunta d’aquestes tres tècniques dóna resultats excel·lents i permanents. Junt amb altres com la psicologia, el coaching, la sofrologia, la meditació,… que ajuden en el procés.