OTITIS

Antoni Saus – Farmacèutic – Farmàcia Saus

otitis

Otitis: És un terme general per referir-se a la inflamació o infecció d’oïda.

Causes:
L´otitis pot afectar les parts internes o externes de l’oïda. L´afecció es classifica depenent de si es presenta de forma sobtada (aguda) o repetitiva en el temps (crònica). La més habitual és l´otitis mitjana aguda (OMA).
L’oïda mitjana és una cavitat aèria que té uns óssos petits encarregats de transmetre a l’oïda interna el moviment timpànic produït pel so.Què és l’otitis mitjana aguda?
L’otitis mitjana aguda és una inflamació de la mucositat de l’oïda mitjana i és una de les patologies més freqüents en edat pediàtrica.

Quines són les causes més freqüents?
Els gèrmens més freqüents aïllats a l’exsudat de les OMA, són bacteris 55% , associats o no a un virus en un 25% .
Pot ser que en un 20% dels casos no s’aïlli cap germen patogen i una disfunció de la trompa d’Eustaqui ocasioni una inflamació aguda de l’oïda mitjana.

Quines són les manifestacions clíniques?
La clínica de les OMA pot variar segons la intensitat del quadre i l’edat del nen que la pateix. Els lactants poden tenir símptomes generals importants (febre, decaïment, irritabilitat, plors inexplicables, rebuig als aliments o diarrees). La compressió de la part anterior del pavelló auricular pot ser dolorosa. El dolor i la disminució en l’audició acostumen a ser símptomes acompanyants importants en nens grans.
Segons l’evolució, els casos més avançats poden tenir la supuració d’un líquid serós, purulent o sanguinolent si es produeix perforació timpànica.

Existeixen factors que predisposin l’aparició d’OMA?
Si, els més freqüents els podem classificar en:

  • FACTORS FAMILIARS. Factors immunològics o anatòmics de l’estructura cranial poden afavorir la persistència d’OMA.
  • FACTORS RACIALS. La raça blanca té una incidència superior d’OMA que la raça negra americana i africana.
  • SEXE. És més freqüent en nens que en nenes.
  • EDAT. Incidència i prevalença d’OMA en edat preescolar. Amb l’edat, la incidència d’OMA disminueix considerablement degut a la maduració immunològica i anatòmica de l’oïda mitjana i la trompa d’Eustaqui.
  • INFECCIONS RESPIRATÒRIES SUPERIORS. Els refredats nasals augmenten les OMA.
  • LACTÀNCIA. Durant un període de temps llarg té un efecte protector pel lactant quan hi ha infeccions. Estudis epidemiològics mostren que els nens alletats per la mare durant 3-6 mesos tenen una incidència significativament menor d’OMA. La manera que té el nen de prendre’s el biberó també és important. Els nens que s’alimenten reclinats horitzontalment al  bressol tenen més risc de patir OMA que els que ho fan semi incorporats.

Quins són els possibles tractaments?
Un cop realitzat el diagnòstic, el pediatra indicarà el tractament més adient. Generalment, el tractament acostuma a ser amb antibiòtics perquè milloren la clínica (dolor òtic) i prevenen les complicacions.

Quina és l’evolució?
La resolució espontània es troba entre el 70% i 90% de les cures. Els antibiòtics milloren aquesta resolució. És important assenyalar, però, la disminució significativa de complicacions com mastoïditis i meningoencefalitis en relació a l’era pre-antibiòtica.
Si la criatura no parla cal estar atent a alguns signes d´alerta: plors més freqüents, secreció a l’oïda, dificultat per dormir, problemes a l’equilibri i problemes per escoltar.