ULL SEC O SEQUEDAT OCULAR

Àngels Tuges – Farmàcia Tugues

La síndrome de l’ull sec o xeroftàlmia, és una patologia de la superfície ocular que dóna: malestar, alteracions visuals, inestabilitat a la llàgrima i ve acompanyada per altres molèsties d’inflamació.
L´aparell lacrimal està format per 2 tipus d´estructures: les de secreció i les de drenatge.

En la llàgrima distingim 3 parts:

  1. Capa lipídica: la més superficial. La seva funció és retardar l’evaporació de la capa aquosa i mantenir una bona lubricació. Hi intervenen unes estructures anomenades glàndules de Meibomio.
  2. Capa aquosa: Situada a la zona intermitja. Té una acció hidratant i nodreix la còrnia, que és una zona no vascularitzada. Està formada d’electròlits, glucosa, oxigen, vitamines i també proteïnes antimicrobianes, que protegeixen la superfície ocular.
  3. Capa mucosa: es la més interna. Fa que la capa aquosa s´adhereixi a la superfície de l´ull.


La lubricació adequada de l´ull és possible gràcies a un equilibri entre la producció suficient de llàgrimes de bona qualitat i un parpelleig correcte. Quan aquest equilibri no hi és o s´altera la producció de llàgrimes, es produeix una simptomatologia que és el que anomenem la “síndrome de l´ull sec”.
En general existeixen 3 mecanismes principals que produeixen aquest síndrome:

  • Falta de producció de llàgrima.
  • Alteració de la composició de la llàgrima.
  • Augment de l’evaporació de la llàgrima.

Símptomes
Pot ser una simptomatologia lleu: sensació de sequedat, picor, coïssor, molèstia per sensació de tenir un cos estrany dins l´ull. O pot ser una simptomatologia més greu: no poder mantenir els ulls oberts, lesions corneals o disminució de la visió.
També ens trobarem amb envermelliment de l’ull, augment de la freqüència de parpelleig, molta molèstia a la llum, molt més llagrimeig, secrecions mucoses…
La màxima producció de llàgrima té lloc a la segona dècada de la vida i a partir d´aquí va disminuint amb el pas dels anys. És a partir dels 50 anys i sobretot en persones de més de 65 anys , que és una de les causes més freqüents d’irritació ocular.

Factors de risc

  • Una causa important és l´edat, degut a una progressiva atròfia de les cèl·lules que generen llàgrimes.
  • És més freqüent en dones degut als canvis hormonals: embaràs, menopausa, ús d´anticonceptius…
  • Ambientals: Llocs tancats, calefaccions, aire condicionat.
  • Feines que requereixin una gran atenció visual: microscopis, pantalles d´ordinador…
  • Ús de lents de contacte.
  • Determinats fàrmacs: anticonceptius, antihistamínics, descongestionants nasals, ansiolítics, diürètics…
  • Infeccions oculars com la blefaritis (inflamació dels voltants de les parpelles).
  • Determinades malalties: síndrome de Sjögren, diabetis mellitus, malaltia de Parkinson, algunes malalties autoimmunes, artritis reumatoide, hepatitis C,… i d´altres trastorns i tractaments.
  • Factors nutricionals.

Tractament
Per instaurar un tractament adequat cal avaluar tots els factors de risc o possibles patologies amb l’objectiu de:

  • Alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida.
  • Prevenir, minimitzar i restaurar les lesions.
  • Mantenir un bon estat de l´agudesa visual.

Per tant, haurem de tenir en compte una sèrie de recomanacions:

  • Mediambientals: evitar corrents d´aire de ventiladors i aires condicionats.
  • Utilitzar ulleres de protecció solar.
  • Evitar ambients secs.
  • Evitar irritacions oculars de qualsevols tipus (falta de son, partícules de pols, fum, irritants químics, piscines…)
  • Parpellejar més, sobretot si es treballa amb l´ordinador durant molt de temps.

A nivell farmacològic, el tractament de primera línia son les llàgrimes artificials. Consisteix en substituir el dèficit de llàgrima mitjançant l’aplicació tòpica d’una solució que conté substàncies lubricants i humectants. Les llàgrimes artificials emulen les característiques fisicoquímiques de la llàgrima natural referent al pH , osmolaritat, tensió superficial i viscositat.
En el mercat existeixen diversos tipus de llàgrimes artificials. La diferència entre elles ve donada per la seva composició i viscositat. L’elecció d’una o altra sempre vindrà condicionada per la simptomatologia que es presenti i supervisada pel consell i diagnòstic d´un professional.