ACNE JUVENIL

Julian Arenas – Farmàcia Prat-Molina
L’acne, també conegut com acne comú o acne vulgar (acne vulgaris), és una malaltia inflamatòria de la pell que involucra les unitats pilosebàcies (fol·licle pilós i glàndules sebàcies), caracteritzada per la formació de barbs, pàpules, pústules, nòduls i cicatrius que apareixen principalment a la cara i part superior del tronc.
L’acne és una malaltia extensa en tot el món que afecta principalment a individus entre els 12 i 24 anys, sent la malaltia més comuna entre la gent jove. En els majors de 20 anys, la malaltia és més prevalent en el grup de les dones.

La patogènia de l’acne és un procés multifactorial. Es produeix l’obstrucció de la unitat pilosebàcia (composta pel fol·licle pilós i la glàndula sebàcia) per una mescla de sèu amb les cèl·lules escamades i queratinitzades. L’excés de producció de sèu sol començar al voltant dels 9 anys estimulat per una major producció d’andrògens adrenals. D’aquesta forma s’obstrueix l’ostium fol·licular (és a dir, l’entrada del fol·licle) de forma microscòpica (microbarbs). A mesura que la producció de sèu continua, el fol·licle es va eixamplant fins que es fa visible a la vista, conformant la lesió bàsica de l’acne: el barb. L’oxidació de la grassa que conforma el barb s’enfosqueix, adquirint l’aspecte habitual del “punt negre”. Si l’eixamplament de l’ostium fol·licular és proporcionalment menor a l’eixamplament de l’interior del fol·licle, el tap no es fa visible i la lesió es visualitza a la pell com un “punt blanc”.
Aquesta obstrucció contribueix a la superpoblació de la bactèria propionibacterium acnes, fet que genera la inflamació dels teixits involucrats mitjançant cèl·lules immunològiques, les quals infiltren la zona i produeixen l’eixamplament de la paret fol·licular, provocant que el contingut del fol·licle, és a dir: lípids, components cel·lulars i bactèries, s’escampin per la dermis circumdant, donant lloc al procés inflamatori juntament amb la queratina.
La resposta inflamatòria local s’accentua amb els mediadors alliberats en aquest procés: citocines, pèptids i altres, provocant l’aparició de pàpules. Una major inflamació condueix a la formació de pústules, i la seva extensió porta a la formació de quists.

Els nòduls es conformen quan la inflamació passa a nivell més profund i involucra diferents fol·licles pilosos. Aquestes tendeixen a deixar cicatrius.

Aquest procés no sempre passa i sembla que la inflamació n’és el fenomen clau. De fet, s’ha vist que els canvis immunològics i inflamatoris passen abans que la hiperproliferació dels queratinòcids. El 28% de les lesions apareixen sobre la pell aparentment sana, sense la formació prèvia de barbs.

S’anomena comedogènia el procés mitjançant pel qual es genera un barb. Alguns productes cosmètics poden afavorir el procés comedogènic degut a que contenen ingredients potencialment comedogènics.

La prestació típica de l’acne és l’aparició de barbs oberts i tancats a la cara. Posteriorment poden agregar-se lesions inflamatòries com pàpules o pústules. Al sanar les lesions poden deixar cicatrius o zones despigmentades o hiperpigmentades.

La graduació de l’acne més comú per tipus, severitat i quantitat de lesions és:

  • Acne lleu o grau 1: les lesions principals són barbs hi ha menys de 5 inflamacions a la meitat de la cara. Les pàpules i les pústules poden aparèixer però són petites i poc nombroses.
  • Acne moderat o grau 2: Hi ha entre 6 i 20 lesions inflamatòries en una meitat de la cara. Existeixen un major nombre de pàpules, pústules i barbs. El tronc també pot estar afectat.
  • Acne sever o grau 3: Hi ha entre 21 i 50 lesions inflamatòries en una meitat de la cara. Existeixen nombroses pàpules i pústules, normalment amb lesions nodulars infiltrades i profundes. Les àrees de la pell afectada s’estenen a més de la cara, pel cos i l’espatlla.
  • Acne molt sever o grau 4: Hi ha més de 50 lesions inflamatòries en una meitat de la cara. A aquest grup pertanyen l’acnenoduloquistic i l’acne conglobata, caracteritzats per moltes lesions nodulars grans, doloroses i lesions pustuloses, juntament amb moltes petites pàpules, pústules i barbs.

L’etiologia de l’acne és multifactorial i es desconeix perquè algunes persones pateixen acne i altres no, però se sap que és parcialment hereditari i existeixen gens implicats en la predisposició a desenvolupar-lo.

Els factors principals de la producció d’acne són:

  • Augment de producció de sèu i hiperplàsia de la glàndula sebàcia.
  • Descamació anormal dels queratinòcids.
  •  Presència de propionibacterium acnes.
  •  Inflamació.
  • Activitat hormonal, com els cicles menstruals a la pubertat.
  • Estrès, impulsat per les descàrregues de les glàndules suprarenals.
  • Alguns medicaments.
  • L’exposició a alts nivells de compostos de clor.

Existeixen molts conceptes errats i rumors sobre el que causa i no causa la malaltia:

  • La dieta. Es creia que la xocolata, la llet, el sucre o el iode podrien estar-hi relacionats. Tot i que la severitat de l’acne entre nens i adolescents que consumeixen dietes riques en glucosa contra aquells que consumeixen menjar baix en glucosa segueix essent més severa en el primer grup.
  • Higiene personal deficient. L’acne no el causa una higiene deficient. Aquest malentès procedeix del fet de que l’acne està associat amb les infeccions de la pell. Es recomana una neteja suau, dos o un màxim de tres vegades al dia, amb gels de neteja no comedogènics, ni irritants o secants.

L’acne és autolimitat en la majoria dels casos tot i així, al voltant d’un 40% tenen un curs crònic. La raó de perquè l’acne pot fer-se crònic en alguns pacients no s’acaba d’entendre, i saber quins pacients tindrien un acne persistent o refractiu es molt difícil. Els factors associats a un pitjor pronòstic inclouen un principi lent, seborreic, acne del tronc i presència de cicatrius.
La majoria de les persones que pateixen acne, sobretot els adolescents, presenten alteracions psicològiques i socials. En alguns casos poden arribar a perdre la confiança en ells mateixos i deprimir-se. Els estudis indiquen una altra correlació entre acne, baixa autoestima, vergonya, comorbilitats psiquiàtriques (ansietat i depressió) i trastorns socials com l’aïllament social.
La tendència de la dermatologia actual és iniciar el tractament més efectiu possible per evitar les cicatrius físiques i psicològiques.
Les opcions terapèutiques les podem classificar en:

  • Medicaments tòpics: combinacions de retinoides (derivats de vitamina A) amb antibiòtics (clindamicina, eritromicina…) i peròxid de benzoil.
  • Medicaments orals: antibiòtics, isotretinoïna, i tractaments hormonals.
  • Altres teràpies: extracció de barbs amb o sense infiltració de corticosteroides, l’exfoliació, tant química com física, la teràpia amb llum, teràpia amb làser, teràpia fotodinàmica, crioteràpia i teràpia amb color.

RECOMANACIONS

  • Netejar la brutícia facial de forma delicada amb un sabó suau que no ressequi la pell i que no contingui olis. Utilitzar un gel netejador facial i un tònic facial dos vegades al dia: al matí a l’aixecar-se i a la nit abans d’anar a dormir.
  • Evitar tocar, rascar, pressionar, fregar o furgar els barbs i quists per evitar infeccions secundàries, no prendre el sol sense protecció (amb una base adequada per no obstruir els porus) seguir un tractament adequat per cada tipus d’acne per evitar l’aparició de cicatrius.
  • En casos d’acne lleu, s’ha de mantenir especial cura amb la higiene i utilitzar tractaments de venda sense prescripció disponibles en les farmàcies: gel netejador facial, gel per a pells grasses i mixtes UV i gel exfoliant facial.
  • Rentar-se el cabell a diari amb un xampú suau (d’ús freqüent) i, si es tracta de cabell gras, utilitzar el xampú anticaspa-grassa de forma alterna. Mantenir el cabell apartat de la cara.
  • Seguir una alimentació sana, amb la intenció de que tot l’organisme millori, així la pell funcionarà millor.