DIABETIS MELLITUS: l’assassina silenciosa

Luis M. Ortún Andrés – Farmàcia Parc Virgili – Farmacèutic

La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic que es manifesta per mantenir uns nivells de glucosa a la sang (glucèmia) per sobre d’uns valors establerts com a normals. Actualment, en dejú la glucèmia no ha de superar els 120mg/dl.
A España, hi ha més de 3 milions de persones que saben que són diabètiques i més de 1’5 milions que ho desconeixen. I el problema és que amb els nostres hàbits dietètics i d’exercici físic, va a més.

Quines són les fonts de glucosa?
Tots els aliments que no pertanyen a l’origen d’origen animal ni a les grasses. És a dir: les fruites, les verdures, la pasta, l’arròs, els cereals, la rebosteria… són més o menys rics amb sucres. La glucosa és la font d’energia que necessiten les cèl·lules per funcionar i la insulina fa que entri a l’interior de les cèl·lules. En un diabètic, el pàncreas fabrica poca insulina o és defectuosa. Per això, quan es comprova la glucèmia en la persona diabètica no controlada els valors surten alts.
Tenir de forma continuada una glucèmia elevada, provoca danys a nivell de petits vasos sanguinis (a la llarga pot afectar a la retina i provocar ceguera, alteracions als ronyons…), problemes circulatoris a nivell dels grans vasos (alteracions en la circulació de les cames arribant a la gangrena i a les amputacions, així com major risc de patir infarts, ictus…) i l’anomenada neuropatia diabètica (que inclou des del formigueig en peus i cames, fins a dolors com la ciàtica, lumbago, impotència en els homes, alteracions en el funcionament de la bufeta i intestins…). És una malaltia que no avisa, que no fa mal, igual que la hipertensió. Per sort, avui en dia es pot diagnosticar amb una senzilla punxadeta al dit.
La diabetis en nens o adults joves sol ser l’anomenada diabetis tipus I o insulinodependent. A la resta (diabetis tipus II), se’ls pot controlar amb una dieta, exercici físic o medicació amb comprimits (antidiabètics orals).

Existeixen pacients que porten temps prenent antidiabètics orals i ja no aconsegueixen controlar la glucèmia dins els valors desitjables. És a dir, és com si el seu pàncreas ja s’hagués assecat i per molt que l’estimulem a base de comprimits, ja no és capaç de fabricar insulina que necessita. En aquest casos no queda cap altre remei que punxar-se insulina.
Una pauta ideal és aquella que imitaria el comportament del cos. Cada cop que mengem, el nostre cos necessita insulina. El diabètic ha de repartir els seus àpats en 4 o 5 vegades al dia, normalment durant l’esmorzar, dinar i sopar, que és quan mengem més. És en aquests àpats que s’han de punxar una insulina anomenada ràpida que en dues hores ajuda a que la glucosa passi de la sang a les cèl·lules. I a la nit, han de punxar-se una dosis d’insulina lenta que fa efecte durant 8 hores.

El més perillós de la insulina és que ens podria arribar a provocar una hipoglucèmia (valor de la glucosa en sang per sota de 60mg/dl). Es considera que té el mateix risc per la vida que un infart. El diabètic ha de ser capaç de reconèixer una baixada de sucre (suor freda, palpitacions, formigueig pel cos, gana, pèls de punta, badalls, debilitat, tremolors, alteracions de la parla, mal de cap i en els casos més greus, pèrdua del coneixement i coma).

Davant el dubte de si tenim una hipoglucèmia o no, si podem hem de realitzar una medicació de la glucèmia per sortir de dubtes. En cas que no poguem, hem d’ingerir algun suc o sucre dissolt amb aigua calenta, per veure si la remuntem. Si en 5-10 minuts no millora, cal repetir la ingesta de begudes ensucrades. Si ha perdut el coneixement, és recomanable no ingerir absolutament res a través de la boca. Tots els diabètics (especialment aquells que utilitzen insulina) han de tenir a la nevera un medicament anomenat GlucaGen® Hypokit. És una injecció que s’ha de preparar i injectar al muscle. Si el pacient no millora, cal trucar immediatament al 112 i informar de la medicació que pren i del que ja hem fet sense obtenir resultats.
És molt recomanable seguir una dieta sana, practicar exercici físic (anar a caminar a bon ritme durant 1-2 hores) i evitar l’excés de pes. Només amb això ja disminuïm molt el risc de patir una diabetis, hipertensió i colesterol alt. Si a més, aconseguim deixar de fumar, podem canviar el futur respecte les dades que es tenen referents a la diabetis.