NOVA TENDÈNCIA: Barefoot o córrer descalç

Jordi Torruella – ENTRENADOR PERSONAL

Primer de tot cal dir que el tema que tractarem en aquest article avui en dia genera moltes controvèrsies entre els diferents professionals, moltes vegades ocasionades per desconeixement del tema.
Últimament ha aparegut, o millor, ha dit reaparegut, una nova tendència relacionada amb el fet de córrer descalços. Però, tenim clar què comporta aquest canvi? Coneixem els pros i els contres? Sabem quines precaucions ens calen prendre?
Intentarem respondre de forma breu aquestes i altres preguntes que poden ser interessants per aquells que vulguin saber més sobre aquesta nova forma de practicar esport.
Començarem dient que existeix un concepte de calçat minimalista relacionat amb el barefoot. Es tracta d’un tipus de calçat amb unes característiques concretes que fan que la seva utilització sigui, a nivell anatòmic, molt similar a córrer descalç però que ens protegeixen del contacte directe del peu amb el terra. Amb aquest tipus de calçat el peu treballa totalment pla, mentre que amb el calçat més tradicional, el taló sempre es troba més elevat que la punta del peu, de l’ordre de 9 a 15mm. I això és el què tècnicament s’anomena drop, que en el calçat minimalista seria de 0mm.
Aquesta petita diferència comporta que el nostre cos, des del peu fins a l’esquena, treballi d’una forma completament diferent.

I això serà beneficiós?
En primer lloc haurem de fer una mica d’història animal. Cal tenir en compte que els nostres avantpassats havien estat grans corredors de resistència i anaven descalços però, amb el temps, la societat ens ha portat cap a un sedentarisme gairebé crònic. Això i l’ús habitual del calçat ha fet que els nostres peus, presos gairebé tot el dia dins unes sabates, s’hagin atrofiat de forma exagerada predisposant-nos a tenir lesions de tronc inferior i columna vertebral. Així, el nostre peu, que és una estructura perfectament dissenyada per córrer i amortir, ha deixat de fer aquesta funció. Si aconseguíssim que el nostre peu tornés a fer la funció per la qual va estar dissenyat, tindríem una màquina d’absorció d’impactes a nivell de genoll, maluc i esquena gairebé perfecte, amb la qual cosa evitaríem moltes lesions. Fins i tot s’ha demostrat que molts dels peus plans ho són degut a una falta de tonificació i a una atrofia del peu.

Alguns de nosaltres podríem arribar a la conclusió precipitada que ens cal un canvi de calçat, però això no és ben bé així. Hem de tenir en compte que portem molts anys amb un tipus concret de calçat i el nostre peu s’ha tornat gandul. Així doncs, si de sobte el fem treballar de forma precipitada, el més fàcil és que, com qualsevol màquina que porta molt temps parada, s’espatlli. Caldrà dur a terme un període de transició i adaptació orientat bàsicament a dos aspectes determinants: un canvi de recolzament al moment de córrer (tècnica de carrera) i una adaptació específica a nivell muscular. Amb altres paraules, ens caldrà dedicar un temps a fer que els nostres peus s’assemblin als dels nostres avantpassats i així poder treballar a favor de la nostra salut. També és important tenir en compte que a nivell infantil els peus encara no han estat pervertits per un calçat inadequat i no hauríem de caure en el mateix error que hem caigut durant anys. Si ens hi fixem els mateixos nens prefereixen i se senten més còmodes descalços i som els adults que, per una tendència social els posem sabates fins i tot abans que aprenguin a caminar.

Com a conclusió, direm que aquest canvi pot arribar a ser molt beneficiós però, que si no fem les coses ben fetes des d’un principi, els efectes poden ser realment nefastos.
Tal i com venim dient en altres articles, i en aquest encara hi donaríem més importància, cal posar-se a les mans d’un professional.