LA VARICEL·LA

Gabriel Adrover – farmacèutic

També coneguda com a pigota borda, la varicel.la és una malaltia infecciosa, d’origen viral, molt comú en l’edat infantil, sobre tot entre els 2 i els 10 anys. Dura al voltant d’una setmana i no acostuma a deixar seqüeles. Provoca una immunitat permanent, és a dir, que el nen no podrà tornar a patir la malaltia. No obstant, el virus causant, anomenat varicel•la zòster, romandrà a l’organisme en forma latent i en alguns casos (de l’ordre del 10%) serà la causa de l’herpes zóster en l’edat adulta, especialment si es donen situacions d’estrès continuat o baixades de les defenses.

Al principi del procés els símptomes són inespecífics: el nen perd la gana i es

queixa de mal de cap i/o mal de panxa, apareix febre no excessivament alta i al cap de dos o tres dies es manifesta una erupció generalitzada, acompanyada de molta picor, que acostuma a començar al tòrax i a l’esquena i s’estén al cap i a la cara. Surten nombroses vesícules i butllofes que en uns dies s’obscureixen i formen crostes que acaben caient, generalment sense deixar cicatrius.
Es tracta d’una malaltia molt contagiosa, sobre tot durant el període que va des de dos o tres dies abans de l’erupció (és a dir, quan apareixen els primers símptomes) fins que les lesions cutànies s’han assecat completament. La transmissió pot ser per contacte amb el líquid vesicular, però en la majoria dels casos es produeix per via respiratòria quan s’inhalen les gotícules expulsades per la persona infectada en forma de tos.

Pel que fa al tractament, ha d’anar dirigit a controlar la simptomatologia del procés. Així, per controlar el malestar general i la febre utilitzarem sempre paracetamol. No està recomanat l’ibuprofè i està contraindicat l’àcid acetil-salicílic (no s’ha d’utilitzar en nens). Per calmar la picor, els antihistamínics per via oral resulten molt útils, així com també les locions assecants amb talc, òxid de zinc o calamina. Si cal, també podem utilitzar corticoides tòpics.

Altres recomanacions útils són:
Fer un bany diari de curta durada amb col•loides de civada, procurant assecar la pell amb tocs suaus i evitant fregar la pell alterada.
Utilitzar roba el més suau i fresca possible i tallar les ungles curtes per evitar el rascat i la conseqüent infecció de les butllofes.
Quan la malaltia afecta adults i adolescents, pot ser més problemàtica i requerir la utilització d’antivirals.

Des de l’any 2003, a l’Estat Espanyol està autoritzada una vacuna que es pot administrar a partir dels dotze mesos d’edat, prou segura i efectiva en la gran majoria dels casos, però és cert que alguns nens vacunats poden patir una forma molt lleu de la malaltia, que cursa amb una simptomatologia tan lleugera que pot arribar a dificultar-ne el diagnòstic. La vacuna ha estat inclosa fa pocs anys en el calendari vacunal de Catalunya i de les Illes Balears, però només està indicada per els adolescents de 11 anys que no han patit la malaltia. La vacuna està contraindicada en cas d’embaràs i s’aconsella evitar-lo durant els tres mesos posteriors a la vacunació. No es recomanable durant el període de lactància.