FONGS A LA PELL

Marta Molina – Farmacèutica

La nostra pell allotja normalment microorganismes, bactèries i fongs. Alguns resulten útils i d’altres, en certes ocasions i amb un medi adequat, proliferen provocant infeccions dermatomicosis o micosis cutànies: malalties infeccioses de la pell a causa de fongs.
Existeixen dos tipus de fongs:
• les llevadures (càndides) que causen la candidosi
• les floridures (dermatòfit) que donen lloc a les dermatomicosis o tinyes.
Com que es tracta de microorganismes tan petits, són difícils de detectar. Es localitzen en diferents zones de la pell, ungles o cabells. Els signes de les infeccions són: picor, vermellor, descamació i fins i tot fissures, per això moltes vegades es confonen amb irritacions de la pell o èczemes. Es tracten d’infeccions contagioses, però si es tracten correctament són curables. Aquets microorganismes creixen en condicions de calor i humitat per tant, és durant l’estiu quan tenim més possibilitats de patir-los.
Candidosi: És molt freqüent i causa gran part de la dermatitis del bolquer. És molt comú en pacients que sofreixen de diabetis i en dones durant l’embaràs, així com també en persones obeses i en zones d’especial transpiració (plecs cutanis). El muguet oral afecta les mucoses de la boca, en pacients amb corticoides inhalats (asma) i en immunodeprimits. També existeixen certes condicions patològiques o físiques que afavoreixen el desenvolupament de les candidiasis (consum d’anticonceptius, diabetis, embaràs, etc.)

Dermatofitosi (tinya): Pot aparèixer en qualsevol zona de la pell, però normalment apareix en zones càlides i humides de la pell, i depenent de la seva localització, les tinyes s’anomenen de diferent manera:
Tinea pedis: peu d’atleta.
Tinea inguinal: ingles.
Tinea manuum: a les mans.
Herpes circinado: zones descobertes.
Tinia capitis: capil•lar.
Onicomicosis: a les ungles.
La dermatofitosi és molt contagiosa i es transmet per contacte directe a través de les sabates, mitjons, tovalloles, dutxes i piscines. La susceptibilitat a la infecció es veu augmentada per situacions de poca higiene, calçat oclusiu, humitat i lesions a la pell o a les ungles.

TRACTAMENT: Antifúngics tòpics o sistemàtics (micanzol, cotrimazol, ketocanaxol, etc.)
PREVENCIÓ: Mantenir la pell seca i neta, la neteja ha de ser freqüent amb aigua i sabó no irritant i l’assecat ha de dur-se a terme amb cura especialment en els plecs de la pell. La pell ha d’estar el màxim de temps a l’aire lliure. Segons de quina infecció es tracti, cal canviar freqüentment els bolquers dels nadons, canviar els mitjons, evitar el calçat tancat que manté el peu càlid i humit, utilitzar sabons cosmètics íntims coadjacents… A les piscines, dutxes i banys públics s’han d’utilitzar sempre xancletes de plàstic i tovalloles netes d’ús personal. Si s’utilitzen esprais d’esteroides inhalats per a l’asma, cal utilitzar càmeres espaiadores d’inhalats i netejar-se la boca després de fer-los servir.