ASTÈNIA PRIMAVERAL

Francisca Barceló – Farmacèutica

Les persones associem un dia assolellat amb el nostre estat d’ànim. Per a moltes persones, la primavera, aquesta estació tan bonica, comporta situacions d’apatia, desmotivació i malestar. Què sabem realment sobre l’anomenada astènia primaveral?

Què és l’astènia?
En medicina es defineix l’astènia com una sensació continuada de fatiga i de manca de vitalitat generalitzada, tant física com psicològica, que va acompanyada d’una pèrdua de motivació i d’interès en el nostre entorn. Algunes persones, amb l’arribada de la primavera, presenten astènia. A aquest fet se’l coneix com astènia primaveral.

Quina és la causa de l’astènia primaveral?
Les causes d’aquest fenomen no es coneixen amb exactitud. Donat a que diversos mecanismes fisiològics del nostre cos són clarament dependents de les hores de llum i foscor, s’ha suggerit que l’aparició de l’astènia primaveral seria una manifestació normal del procés d’adaptació del cos a les noves condicions de lluminositat. Aquest fet justifica que, des de un punt de vista estrictament mèdic, l’astènia primaveral no estigui considerada com una malaltia pròpiament.

Quins són els símptomes més freqüents de l’astènia primaveral?

Els dos símptomes més característics de l’astènia primaveral són:
• Sensació de fatiga generalitzada.
• Manca de motivació.

Altres símptomes molt freqüents són:
• Somnolència diürna.
• Dificultat de concentració.
• Sensació d’atordiment o de pressió al cap.
• Sensació d’inestabilitat.
• Irritabilitat.
• Falta de gana .
• Disminució de la libido.

Si bé la presència d’insomni no n’és un símptoma característic les persones que pateixen astènia primaveral, tot i haver dormit correctament, tenen la sensació que el son no ha sigut prou reparador, de tal forma que els resulta més difícil de l’habitual llevar-se i iniciar les activitats diàries.
Els símptomes de l’astènia primaveral són lleus, encara que interfereixin en el dia a dia, no impedeixen el manteniment de les obligacions diàries.

Com es realitza el diagnòstic de l’astènia primaveral?
No existeix cap prova diagnòstica objectiva per realitzar el diagnòstic de l’astènia primaveral. La realització d’una adequada història clínica i d’una correcta exploració física seran els factors clau per arribar al diagnòstic.
El professional perfecte per detectar l’astènia primaveral és el metge de capçalera, ja que té al seu abast els elements necessaris per efectuar el diagnòstic encertat: el coneixement de la salut global i dels antecedents personals del pacient, l’evolució de la intensitat de simptomatologia i de la seva durada, i si fos precís, podrien realitzar-se altres exploracions complementaries pertinents.

Quina és l’evolució habitual de l’astènia primaveral?
Una característica molt important de l’astènia primaveral és que la durada dels símptomes és relativament breu. Habitualment es produeix una recaiguda espontània en els símptomes en escassos dies o setmanes.

Quin és el tractament de l’astènia primaveral?
El primer que cal recordar és el que hem esmentat anteriorment: hem de pensar en els termes de normalitat (adaptació del cos a una nova situació ambiental) i no d’una malaltia. No hi ha evidències científiques que permetin suggerir que hi ha un tractament farmacològic adequat per a l’astènia primaveral. Tots els experts coincideixen en que la principal clau per combatre i prevenir l’astènia primaveral no són els tractaments farmacològics, sinó el manteniment d’uns hàbits de vida saludables.
En aquest sentit, davant l’arribada de la primavera, les següents medicines higièniques i dietètiques poden reduir la incidència i el grau d’intensitat de l’astènia primaveral:
Mantenir un horari normal a l’hora de realitzar els àpats i, molt especialment, un horari regular pel son nocturn.
Davant les ganes de seguir estirat al llit o inactiu durant les hores de llum, exigir-se a un mateix la realització d’activitats (preferiblement a l’aire lliure)
Fomentar activitats intel•lectuals suaus que puguin motivar-nos i estimular-nos.